Miro endavant... i penso en tot el que he viscut.
D'aquets últims 10-11 anys només em queda un petit sentiment negatiu, amb ganes de resoldre'l: sé, que a dia d'avui, el meu pare no estaria del tot orgullós de mi.
D'aquests últims 10-11 anys em queden uns quants sentiments positius: la meva familia, els amics de tota la vida de Barcelona-Altafulla, els nous amics de Tarragona-Barcelona i una noia.
Miro endavant, amb força i energia positiva (sort que crec en les segones oportunitats... i les terceres... i les quartes... i les cinquenes... i les... ), em queden 5 anys per viure la meva "llunyana/propera vintena" i la meitat de la trentena. Em queden 5 anys per arribar als meus utòpics 35. A viure'ls...
Gràcies a tothom.
Gràcies a tots els que avui, avui, penseu en mi.
1 comentari:
SEMPRE ESTAREM ORGULLOSOS DE TU,I EL PAPI SEGUR QUE TAMBÉ!NO POSIS MAI EN DUBTE TOT EL QUE T'ESTIMEM I QUANT ET FAS ESTIMAR!ETS MOLT ESPECIAL I SEMPRE HO SERÁS,AMB 30-35 O ELS QUE SIGUI!!!
DEMA ANEM A LA PLATJETA I A RELAXAR-SE OK???
NANIT WAPO,
T'ESTIMO!
Publica un comentari a l'entrada